Internet + col•laboració = Wikipedia

La característica bàsica d’aquesta enciclopèdia lliure és la col·laboració. El funcionament de Wikipedia depèn de les aportacions voluntàries de milers de persones; els anomenats wikipedistes.

El projecte es va iniciar el 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger en llengua anglesa, i ja cap a finals del 2004 comptava amb un milió d’articles en 105 idiomes.

Podem dir, si busquéssim un símil d’un producte anterior conegut, que Wikipedia és una versió electrònica de les enciclopèdies en paper; però amb l’avantatja que representa un suport que permet la recopilació, l’emmagatzemen i la transmissió de la informació de manera estructurada. És un wiki  de contingut obert i que pot ser editat per qualsevol. Amb el potencial que ens ofereix Internet, es presenta com una gran enciclopèdia en xarxa, lliure i sense ànim de lucre.

Avui en dia la Fundació Wikimedia, a la qual pertany Wikipedia, difon més de 17 milions d’articles en 278 idiomes i dialectes;  una feinada portada a terme per voluntaris de tot el món. Com pots convertir-te en un d’ells?.

Existeixen dos modalitats de participació o dos tipus d’usuaris: els no registrats i els registrat.

• Els no registrats, coneguts com usuaris anònims, apareixen identificats en les seves edicions amb un número d’IP en lloc d’un àlies. El fet de no estar registrats els limita en la pressa de certes decisions.

• El registre a Wikipedia és gratuït i instantani. L’usuari registrat, a diferència de l’anònim, s’identifica amb un àlies i una pàgina d’usuari pròpia, a més de poder personalitzar la seva interfície d’edició wiki. A alguns d’aquests usuaris que porten temps editant a Wikipedia, que han demostrat fiabilitat, se’ls assigna la categoria d’autoconfirmats; usuaris que s’han guanyat la confiança de Wikipedia.

Wikipedia disposa d’un conjunt de polítiques i convencions que li marquen el camí sobre quina informació s’ha d’incloure i quina no. Aquestes polítiques es fan servir per a resoldre disputes relatives a la creació, edició i esborrat d’articles, amb la finalitat de mantenir la identitat del projecte com a enciclopèdia i promoure la qualitat dels seus continguts.

Una de les lluites d’aquesta lliure enciclopèdia consisteix en no deixar-se anar de la mà de la fiabilitat i el prestigi. Per això es combat el vandalisme que molt sovint s’introdueix, i es corregeixen edicions incorrectes. Això també li ha comportat nombrosos detractors que l’han acusat de parcialitat sistèmica, inconsistències, informació amb falta de verificació, i poca fiabilitat.

Wikipedia és actualment l’enciclopèdia més popular i la més gran obra de consulta en Internet. Està entre els 10 llocs web més populars del món. Podem recollir amb una frase les seves tres característiques essencials: “L’enciclopèdia lliure que tots poden editar”, per així poder, segons Jimmy Wales, crear “un món en el que cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat”. Wikipedia està sent editada per milers de persones en tot el món. Amb excepció de 39 persones remunerades, la resta, els “wikipedistes”, participen de manera gratuïta i voluntària. Aquesta comunitat està conformada per més de 400 milions d’usuaris registrats al voltant del món.

Vigila! WikiLeaks pot fer-te protagonista

El poder d’Internet prenc una nova dimensió en mans de l’organització mediàtica internacional anomenada WikiLeaks ( per nosaltres WikiFiltracions). El seu modus operantis és el següent: la publicació a la seva pàgina web i la distribució a diferents diaris mundials d’informes anònims amb contingut d’interès públic.

L’organització confidencialment rep informació sobre comportaments no ètics, la valora i si ho creu oportú la publica. Entre els temes divulgats/denunciats fins al moment podem destacar: afers polítics, posant l’ull de mira en els països amb règims totalitaris; determinades accions militars;  conflictes religiosos i comportaments d’algunes grans empreses. Però si destaquem un tema o fixació per part de WikiLeaks, ha estat la gran lluita en desvetllar l’activitat exterior dels Estats Units, sobretot en el seu paper en les guerres d’Irak i d’Afganistan.

Aquesta organització sense ànim de lucre té el seu inici en el 2007, des de llavors la seva base de dades ha arribat fins els 1,2 milions de documents. La integren a nivell humà des de dissidents xinesos, periodistes, matemàtics, fins a  tecnòlegs d’empreses start-up dels Estats Units, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-àfrica. Els seus creadors no han estat formalment presentats, però el seu director, l’australià Julian Assange.

WikiLeaks representa un gra al cul per a molts països, que no han trobat millor remei que el seu bloqueig en forma de censura governamental, cancel·lació de serveis i atacs cibernètics. Ni la col·laboració amb el Partit Pirata suec que li oferia immunitat, ni l’amenaça de WikiLeaks de publicar informació molt compromesa, han evitat aquestes accions de destrucció. La República Popular Xina, com a part de la seva política de censura informàtica, va bloquejar els enllaços cibernètics a WikiLeaks.

Una simple pàgina d’Internet té una força desmesurada, tal com indica Daniel Schmitt un dels fundadors de WikiLeaks, pot descobrir i denunciar ideologies xenòfobes, comportaments anormals d’exèrcits, i com ell comenta: “ser un altaveu incòmode per a governs, poders públics i empreses multinacionals”. WikiLeaks vigila de molt a prop!.

“Cada persona un editor”

Quina és la novetat més sorprenent d’aquest món digital?. Podríem respondre amb una paraula: interactivitat. Aquesta qualitat anul·la el poder de transmissió en un únic sentit i permet que tothom esdevingui emissor. La participació ens obre les portes!.

Aquesta pregunta podria tenir altres respostes que formarien part de les propietats de la informació digital com són la computabilitat, cercabilitat, reutilització, virtualitat, creativitat... Opcions amb possibilitats infinites.

Els hipertexts representen les aplicacions més idònies per a facilitar-nos la creació, la lectura i la manipulació de la informació. Són un model teòric; una manera d’organitzar la informació que possibilita la lectura seguint relacions associatives i no només de manera seqüencial. Els documents en un hipertext formen un grup d’elements informatius, no necessàriament homogenis, organitzats en forma de xarxa. Les opcions de navegació s’estén per tots els documents que formen part d’un espai de navegació que rep el nom de ciberespai, amb un abast mundial.

La lectura, l’escriptura, l’estructura del document entren en una nova dimensió més participativa i més global, on realment existeix la possibilitat de camuflar-te sota la pell d’un editor.

Societat de la informació = Societat del coneixement

Aquesta nova societat de la informació es pot etiquetar com la societat del coneixement. En ella la cultura se’ns presenta com un gran hipertext mundial, i la informació crea un model genuïnament cultural d’interacció i organització social.

Noves formes d’interacció estan al nostre abast. Manuel Castells ens parla d’una societat estructurada en un dinamisme bipolar integrat per la xarxa i el jo. El gran dinamisme de la tecnologia informacional va creant formes d’interacció social; la societat xarxa. La presència o absència a la xarxa determina el domini i el canvi social. Definim la xarxa com el conjunt de nodes interconnectats formant una estructura oberta i dinàmica amb capacitat d’escampar-se sense límits.

Per Nicholas Negroponte en aquest món digital el problema de la relació profunditat/amplitud desapareix, i els lectors i autors es mouen lliurement entre el que és general i l’específic. L’expressió “diguem més” prenc un sentit total en els multimèdia i és la base dels hipermèdia.

Estem davant d’un món obert on la tecnologia de la informació/comunicació ens pot facilitar el camí a noves relacions socials, com per exemple aquest bloc, a part de potenciar-nos la imaginació, ja que tot és tan ràpid que tinc la sensació de portar contínuament una L de novell a l’esquena, i de caminar molts cops “sobre la marxa”. Un món en que la preocupació principal està en evitar que la informació no ens caigui a sobre sense sentit; això sí, aprofitant la que no ens faci mal!.

La informació com el factor de producció més important

La societat de la informació començar a dibuixar-se en els anys 60, des de llavors la relació entre qualitat de vida i informació ha estat cada cop més evident.

Ha nascut una estructura social dominant anomenada “societat xarxa”, amb dos característiques intrínseques: una economia informacional global i una cultura de la virtualitat real. La base d’aquest model social està en la seva capacitat de processar, emmagatzemar i distribuir informació oral, escrita i visual amb independència de la distància, el temps o el volum. Tot això gràcies a la digitalització dels continguts, el processament per mitjà d’ordinadors i una distribució mitjançant xarxes telemàtiques, gràcies a un protocol universal; neix Internet com a referent d'aquesta societat de la informació.

El bloc ve a facilitar-nos la vida?

Després de llegir el punt 1 (el blog como fenómeno) del llibre “La blogosfera hispana” podríem contestar obertament que si..., que la seva manejabilitat ens facilita una àgil comunicació,  però és clar, aquesta seria una primera lectura un poc precipitada.

El bloc que va partir de la senzillesa s’ha elevat a la categoria d’expressió pròpia, amb unes qualitats que han passat a les mans de l’originalitat i del seu “savoir-faire” . Podem dir que si que ve a facilitar-nos la vida a mesura que ens familiaritzem en el seu ús per així convertir-lo en l’altaveu de la nostra veu; això si tot a foc lent.