El poder d’Internet prenc una nova dimensió en mans de l’organització mediàtica internacional anomenada WikiLeaks ( per nosaltres WikiFiltracions). El seu modus operantis és el següent: la publicació a la seva pàgina web i la distribució a diferents diaris mundials d’informes anònims amb contingut d’interès públic.
L’organització confidencialment rep informació sobre comportaments no ètics, la valora i si ho creu oportú la publica. Entre els temes divulgats/denunciats fins al moment podem destacar: afers polítics, posant l’ull de mira en els països amb règims totalitaris; determinades accions militars; conflictes religiosos i comportaments d’algunes grans empreses. Però si destaquem un tema o fixació per part de WikiLeaks, ha estat la gran lluita en desvetllar l’activitat exterior dels Estats Units, sobretot en el seu paper en les guerres d’Irak i d’Afganistan.
Aquesta organització sense ànim de lucre té el seu inici en el 2007, des de llavors la seva base de dades ha arribat fins els 1,2 milions de documents. La integren a nivell humà des de dissidents xinesos, periodistes, matemàtics, fins a tecnòlegs d’empreses start-up dels Estats Units, Taiwan, Europa, Austràlia i Sud-àfrica. Els seus creadors no han estat formalment presentats, però el seu director, l’australià Julian Assange.
WikiLeaks representa un gra al cul per a molts països, que no han trobat millor remei que el seu bloqueig en forma de censura governamental, cancel·lació de serveis i atacs cibernètics. Ni la col·laboració amb el Partit Pirata suec que li oferia immunitat, ni l’amenaça de WikiLeaks de publicar informació molt compromesa, han evitat aquestes accions de destrucció. La República Popular Xina, com a part de la seva política de censura informàtica, va bloquejar els enllaços cibernètics a WikiLeaks.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada