Quina és la novetat més sorprenent d’aquest món digital?. Podríem respondre amb una paraula: interactivitat. Aquesta qualitat anul·la el poder de transmissió en un únic sentit i permet que tothom esdevingui emissor. La participació ens obre les portes!.
Aquesta pregunta podria tenir altres respostes que formarien part de les propietats de la informació digital com són la computabilitat, cercabilitat, reutilització, virtualitat, creativitat... Opcions amb possibilitats infinites.
Els hipertexts representen les aplicacions més idònies per a facilitar-nos la creació, la lectura i la manipulació de la informació. Són un model teòric; una manera d’organitzar la informació que possibilita la lectura seguint relacions associatives i no només de manera seqüencial. Els documents en un hipertext formen un grup d’elements informatius, no necessàriament homogenis, organitzats en forma de xarxa. Les opcions de navegació s’estén per tots els documents que formen part d’un espai de navegació que rep el nom de ciberespai, amb un abast mundial.
La lectura, l’escriptura, l’estructura del document entren en una nova dimensió més participativa i més global, on realment existeix la possibilitat de camuflar-te sota la pell d’un editor.
certament, en el nou paradigma de la literatura digital i, en especial, dels blogs en xarxa, que és el tema en que ara ens movem, hi ha figures que han canviat molt: l'escriptor, per suposat, en canviar de posició jeràrquica i atorgar als demés -com fa aquest comentari- la possibilitat d'intervenir, però sobretot, al meu entendre, el que ha canviat molt és la figura simbòlica de l'editor. Editor, en la cultura llibresca analògica, no és només aquell que publica: és també el que "repassa" el text abans de fer-lo visible (ortografia, disseny i demés). L'editor, doncs, sembla que en els blogs queda, com dius, camuflat sota la pell de l'escriptor.
ResponElimina