Després de llegir el punt 1 (el blog como fenómeno) del llibre “La blogosfera hispana” podríem contestar obertament que si..., que la seva manejabilitat ens facilita una àgil comunicació, però és clar, aquesta seria una primera lectura un poc precipitada.
El bloc que va partir de la senzillesa s’ha elevat a la categoria d’expressió pròpia, amb unes qualitats que han passat a les mans de l’originalitat i del seu “savoir-faire” . Podem dir que si que ve a facilitar-nos la vida a mesura que ens familiaritzem en el seu ús per així convertir-lo en l’altaveu de la nostra veu; això si tot a foc lent.
Hola,
ResponEliminaI tant que a foc lent...
Pense com tú, després d'haver-me llançat literalment a aquesta piscina, que encara que eines com Blogger faciliten la creació d'un blog, no és tan senzill...
La prova, la fallida que ha tingut aquest dia i el dia d'ahir. De l'espant de veure tot el meu treball de vuit hores llançat al fem encara em tremolen les cames!!!!
De tota manera, pense que és una gran possibilitat al nostre abast, que als Estats Units ja ha mostrat la seva empemta.
Fins la propera.
Ara, un cop intuïdes les possibilitats que presenten els blocs, no és fàcil deixar-s'hi anar. Encara ens enfrontem a alguns problemes tècnics (si no, que li preguntin a l'Isabel!!)que fan que no sigui encara una eina fluïda per a nosaltres això dels blocs. Potser es tracta d'això: Intuïr els seu funcionament i, sobretot, les seves grans possiblitats, per després saber-los fer servir.Celaya deia que "la poesía es un arma cargada de futuro"; segur que molts ho hauran pensat dels blocs...
ResponElimina