divendres, 3 de juny del 2011

Una literatura viva

La hipernovel·la mitjançant les seves dues branques que són la hiperficció constructiva i la hiperficció explorativa ens descobreix una nova manera de llegir i gaudir de la literatura, on la participació del lector és clau.

La dinàmica és part del joc de la literatura. La narració ja no és una única carretera que et porta a un únic destí; es perd així la seva linealitat, en favor de multiples camins. Els perfils d’autor i lector desfan la seva distància i participen plegats en la creativitat, promocionant d’aquesta manera l’autoria col·lectiva.

La literatura com a hipertext la formen un conjunt de textos relacionats creant un sistema de vincles obert, canviant i en expansió. Es creen infinites connexions en diferents versions, lectures, comentaris, interpretacions... Tot un complex circuit que no està exempt de desorientació; només nosaltres podem decidir quan trepitjar el pedal de fre.

La hiperficció crea un nou perfil de lector que s’ha de responsabilitzar dels seus propis itineraris... És com si parlessim de la vida real, on agafem camins per acabar, per deixar-los oberts o per d’aquí un temps reprendre’ls.

1 comentari:

  1. Hola!

    Estoy de acuerdo con tus apreciaciones sobre la nueva experiencia que supone la hiperliteratura, la expansión inherente a su naturaleza reticular e interconectada. Pero ¿hasta que punto puede acercarse a la "realidad"?

    Si bien una lectura no lineal permite la creación de nuevos mundos interpretativos en cada lectura, en definitiva estas variaciones y meandros están sometidas en última instancia al autor demiurgo. Incluso en el que caso que estos sean teóricamente infinitos, en una sucesión de infinitas aportaciones.

    Pero por cada nueva puerta que se abre a un final distinto o una interpretación diferentes, se cierra una venta al albedrío, a la capacidad real de elección, que se ve reducida a lo que proponen los autores del hipertexto.

    Aunque lo puedo plantear de otra forma: las limitaciones que nosotros nos creamos en la vida real tendrían su reflejo en las limitaciones que crean los autores en el hipertexto (incluso cuando el autor es uno mismo).

    De todas formas, creo que la gran maravilla de la literatura hipertextual es su potencialidad, su natural tendencia a la expansión.

    Un saludo

    ResponElimina